El model de seguretat de Barcelona va començar a configurar-se a principis dels anys vuitanta, quan a tot Europa es debatia la necessitat de canvis en aquest camp. A partir dels informes de la Comissió Tècnica de Seguretat Urbana es perfillà una nova aproximació al coneixement de l'impacte de la delinqüència a través de l'Enquesta de victimització i opinió sobre la seguretat i s'apostà per una gestió alternativa,dins la qual la definició de les polítiques de seguretat a aplicar ja no era patrimoni exclusiu de l'Estat. L'esforç per articular prevenció, repressi'o, solidaritat i participació ciutadana anava de parell amb la voluntat d'impulsar la cooperació i la coordinació entre institucions en el marc del nou Consell de Seguretat Urbana de Barcelona. El text analitza la trajectòria del model en les seves dues dècades d'existència per abordar-ne, al final, la difusió més enllà de Barcelona i les perspectives davant els reptes socials del nou segle.
