Ja fa dies que estem preparant el Sant Jordi d’enguany.
Què cal? Què necessita un llibreter per a preparar un bon S.J?
Molts catàlegs i cafetons, ulleres, boli, papers i més papers, la recomanació dels representants de les editorials i -imprescindible- una bona dosi d’intuïció i lectura.
Un excel de cada editorial, amb 5 columnes, una per a cada parada. Dos-cents metres de taula que s’han omplir de llibres. Puntualitzo: de llibres vendibles. Perquè S.J. –a més a més d’una festa- és un negoci que ens permetrà mantenir obertes les llibreries els dos mesos següents, amb una baixada de ventes considerable.
No és fàcil saber què es vendrà més. Depèn de la qualitat, de l’autor, de la recomanació, de la premsa, del que publiqui la competència. El que es posa a la parada també varia segons la ciutat –Valls i Tarragona-. El que es ven a dins la llibreria no té res a veure amb el que es ven a les parades.
Per tant, la comanda que es fa per a cada lloc és diferent. Cinc parades són cinc comandes. Si l’editorial és una mica sensible, ho enviarà en dies diferents per facilitar-nos la feina de classificació en caixes... però hi ha de tot.
Els venedors i associacions que aquell dia posen una parada, com la podrien posar de fuets per exemple, no tenen gaire feina. Els hi donen els paquets fets, preus posats, els venen –sense pagar res prèviament-, tornen el que no s’ha venut, paguen el que s’ha venut i punt. Fàcil oi? Competència deslleial també. Indignant també.
Les llibreteres necessitem pensar, intuir el que posarem i encertar-ho. Tenim impostos a pagar, gent en nòmina, local, clients que després ens diran si els hi va agradar.... però tenim una cosa molt més valuosa: voluntat de fer la feina ben feta, vocació de servei a la cultura i convicció que un bon suggeriment pot fer un nou lector.
Per això el febrer estem preparant-ho tot per a una festa que durarà un dia... d’aquí a tres mesos. Per una festa que ens fa passar de ser 8 persones a 30.
Arriba S.J., les caixes han estat classificades per temàtiques i parades, la nit abans s’han posat les taules a lloc, a les 6h. es comencen a muntar les parades. En ordre, no en piles de qualsevol manera i a les 8h. està tot a punt. Només falta vendre, vendre molt. Ho intentarem perquè ens hi va molt, ens hi va continuar amb la llibreria oberta, així de clar.
Tancarem cap a les 24h. i al dia següent començarem a ordenar i tornar el no venut. Tardarem 2 mesos més en tornar a deixar la llibreria com estava.
Val la pena? Econòmicament? Emocionalment? Culturalment?
Un desig: no compreu els llibres en qualsevol parada, compreu-los en parades de llibreries, perquè som professionals, vocacionals i estem tot l’any oferint un servei... i perquè a aquest pas acabareu tenint ciutats sense llibreries. I, ni que sigui per quedar bé, molts es posaran les mans al cap i preguntant-se què ha passat.