Contes per perdre la por infantil

CONTES PER AJUDAR A PERDRE LA POR 

De vegades encara sento a la pell totes les pors de quan era petita. Mirar cada dia a dins l’armari, sota el llit, darrera les cortines, sota el coixí... es va convertir en un ritual. Per baixar del llit de nit, si em calia anar al bany, tocava el terra amb el dit gros del peu i a poc a poc posava tota la planta, després l’altre i anar resseguint amb el dit la paret fins arribar, mirant al voltant tota l’estona. Encara sento el batec fort del cor dels 7 o 8 anys, la suor i les presses per tornar al llit, sota la calidesa dels llençols. De vegades no em veia amb cor de tornar a la meva habitació i anava a dormir amb el meu germà petit.

Recordo el moment que va arribar a les meves mans una col·lecció d’una família que vivia en una casa amb un infant fantasma que tan sols veien ells, era un fantasmeta divertit, egocentrista, bondadós, manaire... i jo cada cop que tenia por pensava en aquell símbol. Desgraciadament vaig donar els llibres i es van perdre, tampoc he aconseguit trobar-la mai més reeditada, ni tan sols recordo nom per buscar-la.

Amb els meus fills he llegit molts contes de por, per espantar les seves... i també el record de les meves. I perquè no creixin sobre-protegits i atemorits, per un sentiment que és completament natural. Ha anat bé, cap dels tres té por a la nit d’una manera exagerada o preocupant. El mercat és ple de contes d’aquest tema, a les prestatgeries infantils de la llibreria hi trobareu un espai dedicat a les pors. Us en destaco uns quants que crec que poden ajudar.

El monstre de l’armari no existeix d’Antoine Dole un monstre carinyós i entremaliat, amb aspecte tendre que crida a estimar-lo i fer-se’n amic. Perquè el millor per perdre la por és perdre-li el respecte i reconvertir-la en diversió. Si et pots fer amic d’un monstre o un fantasma, o un vampir... no pots tenir-li por, ja ha entrat a formar part  d’un món bonic: l’amistat. En aquest sentit també és divertit per als més petits  Una de fantasmes de la Núria Freixa on, no tan sols el fantasmeta no fa por sinó que també necessita la nostra ajuda per recuperar la lletra U. Un conte que treballa tant la força interior com la necessitat dels altres per superar-nos, però sempre des de l’humor... de vegades el més simple és el millor per arribar a l’infant.

I en el mateix estil però per a nens més grans trobem el Contes de fantasmes de l’avi de Yannick Garcia amb l’afegit de l’avi que els narra. Una figura que transmet seguretat, bondat, amor i que es contraposa als contes terrorífics que ell mateix explica.

Com diu Stephen King, llegir i parlar del que fa més por serveix per perdre aquesta mateixa por, viure-la en un conte i des de la seguretat de l’habitació és un petit pas per encarar la por real.

El famós Jo mataré monstres per tu de Santi Balmes ajuda a entendre els altres... I si el monstre té por de nosaltres? El monstre esdevé l’alter ego, el millor amic, l’insubstituïble... dona-li la mà i acompanyeu-vos mútuament en la superació d’aquesta por.

Si us atreviu a inventar la història vosaltres mateixos teniu la capseta Contes de fantasmes  plena de fitxes amb personatges que podeu anar combinant com vulgueu. Un recurs també molt útil, creatiu i divertit.

I, finalment, Allà on viuen els monstres de Maurice Sendak  un viatge fantàstic, sense temps ni espai coneguts, per convertir-se en el rei dels monstres. Cal viure aventures i ser valent, tan sols enfrontant-se al desconegut es pot superar la por. És un aprenentatge per la vida adulta, tots els contes són un aprenentatge, tan sols cal ajudar a l’infant a trobar-lo i gestionar-lo.

De contes sobre aquest tema n’hi ha molts més, segur que ens trobareu algun que s’adapti a la vostra família, però el principal és seure junts, abraçar-los i llegir amb entonació, fer del conte un teatre particular entre ells i tu.

Paraula de mare llibretera.

Gertri Adserà