«A Àsia sentim que venim d’un cul de món que ningú no entén, que parlem entre sospirs de coses que són ja ara mateix com escultures d’un món pretèrit, com les pedres d’un Partenó que han perdut el color.»
Vietnam és una mostra paradigmàtica de capitalisme desbocat i «sense romanços» (sense ètica, en definitiva), però també és encara un gresol magnífic de tradicions que resisteixen com poden el pols globalitzador. El de Soldado és un llibre de viatge que tentineja entre la no-ficció i la novel·la, combina el testimoni cru d’un país que ens pot semblar el caos absolut i una prosa amb esclats de lirisme extraordinàriament evocadors.
Marta Soldado va sorprendre fa quatre anys amb La felicitat d’un pollastre a l’ast (L’Altra, 2018), aplaudida per la crítica, i va sorprendre no només per la qualitat de la seva prosa: poc després de la roda de premsa de presentació d’aquella novel·la, l’autora marxava al Vietnam a buscar-se la vida. Ara presenta El cap i la cua del drac, que és la crònica literària d’aquest viatge.
