Deia José Ortega y Gasset que a Espanya costa de trobar gent interessant. És un do que no tenen els espanyols, excepte les genialitats i les grans gestes. Heroïcitats, guerres civils, conspiracions i colpisme és la història de les terres d’Espanya, avui Estat espanyol segons la Constitució de 1978.
Hi ha personatges que es creu que han canviat el rumb de la història cremant unes naus, enfrontant pobles indígenes, donant cops d’Estat, redactant constitucions, o ensorrant governs.
Jorge Semprún, Ministre amb Felipe González, en el seu llibre “Federico Sánchez se despide de ustedes” explica que a Madrid, a l’entrada de la ciutat universitària, a prop de la Moncloa hi ha un arc triomfal que recorda la victòria del general Franco en la guerra civil.
L’arc -narra Semprún- recorda la línia de batalla del front de Madrid durant la guerra civil 36/39. Els republicans van aturar els sublevats de la legió estrangera, els tabors marroquins i l’exèrcit d’àfrica. Espanya està plena de evocacions històriques. Catalunya no n’és menys aficionada i donada a celebracions i records de les seves tragèdies polítiques.
Espanya ha proclamat diverses constitucions, des de la Carta de Baiona de 1808, de clara inspiració napoleònica, que va representar la primera temptativa de transició entre l’absolutisme i el constitucionalisme, explica el Professor de la Universitat de Deusto José Belmonte en el seu llibre “LA Constitución. Texto y contexto (Editorial Prensa Española, Madrid 1979).
