«Identitat» és un concepte elusiu però central i omnipresent en tota mena de discursos sobre l’existència social i individual. Es parla d’identitat nacional, cultural, de grup, personal, col·lectiva, de la identitat d’un país, d’una ciutat, d’Europa, de la identitat corporativa... Fins i tot, de vegades, es fa l’elogi d’una mena de no identitat, que no deixa de ser una altra forma d’identitat. Però, sobretot, poques vegades s’aclareix el contingut precís del terme. En aquest llibre en forma de diàleg amb el periodista italià Benedetto Vecchi (director de Il Manifesto), el sociòleg Zygmunt Bauman explora el contingut i les transformacions d’aquesta noció al món modern, en un context de grans canvis –relacionats amb el que en diu la modernitat líquida– en què les identitats esdevenen cada vegada més precàries i provisionals, sense deixar però de tenir una enorme significació, com a font de lligams necessaris i també com a espai de conflicte. La identitat, tot i el seu caràcter vague i ambivalent, esdevé un concepte clau per a entendre l’evolució de la vida social i personal en l’època contemporània, de creixent inseguretat i disgregació de vincles de sentit.
