L'anàlisi de l'Espill de Jaume Roig permet arribar a conclusions diverses, segons que s'hi estudie el vessant de l'humor i la comicitat o bé la moralitat, la misogínia o altres aspectes que fan del text una obra didàctica i, alhora, ambigua. Més enllà de la forma externa d'un sermó, que comença amb un tema ?un recurs típic dels predicadors? i es tanca amb l'expressió amén, com també l'ús d'històries morals, hom trobarà escenes d'un to sexual desmesurat i d'un sarcasme degradador. Ha de ser el lector qui trie i reconduïsca la lectura.
