«L'amplitud de mires de Pujals i els seus horitzons plàstics abasten de la figuració a l'abstracció, de l'expressionisme al magicisme, de l'hiperralisme al geometrisme, de les visions més classicitzants a les més innovadores, perquè no mira el com, sinó què li diu cada obra. En el fons, el que cerca és una metafísica de les coses, el que hi ha "més enllà de" o "darrere" les pintures, les escultures, els dibuixos o els gravats.» Del pròleg de Daniel Giralt-Miracle.