Aquells nois blancs, en Huck i en Tom, m'observaven. Sempre s'empescaven algun joc en què jo era el dolent o la víctima, ben bé el seu titella. Anaven saltant d'una banda a l'altra amb les xinxes, els moquits i altres bestioles de les que piquen, però a mi no se m'acostaven mai. Sempre paga la pena donar als blanc el que volen, de manera que vaig entrar al jardí i vaig cridar enmig de la nit:
- Qui ia perquí tan denit?
James de Pervival Everett Ed. Angle
