Em quedo aquí estirada i intento recordar alguna cosa que hagi fet amb veritable llibertat en els últims noranta anys. Sols recordo dues coses, les dues fa poc temps. Una va ser una broma, tot i que tan sols de la manera en que les victòries ho són, com a una parafernàlia que no va estar a l'alçada de les circumstàncies. L'altre va ser una mentira... tot i que al mateix temps no ho va ser, ja que va ser dita amb el que es podria anomenar una mica d'amor.
L'àngel de pedra de Margaret Laurence Ed. Asteroide